Cupressus sempervirens

Sí, blocs encara. Tot i l’empenta d’altres formes de comunicació a través d’internet com el Facebook o el Twitter, encara no és l’hora de liquidar els blocs. Alguna veu malastruga n’ha anunciat el declivi i la desaparició, però tot i així els blocs continuen a la  xarxa amb utilitats que no tenen altres eines que pateixen les limitacions de l’espai, la uniformització i, també, la necessitat de donar resposta immediata per evitar que l’usuari no desaparegui de l’espectre virtual.

A mida que n’hem fet ús, hem après a fer servir els blocs sense les presses dels primers temps i sense la necessitat d’actualitzar-los constantment, mals aquests que pateixen moltes xarxes socials en les quals encara no és prou definida la seva utilitat. De ben segur, que com en el cas dels blocs el temps ens ensenyarà a fer-les servir d’alguna forma menys compulsiva i més enriquidora que no pas ara.

Tot i el permanent canvi que es produeix a internet, les xarxes que teixim amb els blocs han adquirit amb el temps una solidesa que costa de trobar en les altres. Al Twitter o al Tuenti, al Facebook o a la seva competidora Google+, tot canvia en un segon i se’ns fa difícil recuperar allò que havíem intuït que ens podia interessar, de manera que el que era nou de seguida ja no ho és. Sembla que en aquestes xarxes es valori sobretot la novetat, raó per la qual ens veiem impel·lits a alimentar-les constantment perquè el flux de missatges no pari mai.

Els blocs, en canvi, tot i la seva capacitat d’immediatesa, s’han convertit en un refugi dins d’internet. Un refugi en el qual cada usuari decideix des de la imatge que vol projectar fins a la densitat i orientació dels seus apunts o el ritme amb què vol ser present a la xarxa. Sabedors que les presses i la necessitat d’alimentar la bèstia no són bones per pensar amb calma el món en el qual volem viure, som molts que encara som fidels als blocs i en llegim o hi publiquem pensament i opinió. En el món incert en el qual vivim, és un consol saber que tot i la volatilitat d’internet, hi ha alguns blocs que s’han consolidat i als quals hi podem anar a buscar-hi aquella dosi de reflexió que posada en discussió amb els nostres punts de vista ens ajudarà a tirar endavant.

Entre els blocs que han desaparegut hi ha de tot, n’hi ha que no en recordem el nom i n’hi ha que els trobem molt a faltar. Entre els que fa temps que són en marxa hi ha de tot i cada lector se’n fa la seva pròpia tria segons els seus gustos i expectatives. I també hi ha -i això penso que és senyal de la seva salut i utilitat- blocs nous, com Els primers freds de la Teresa Terrades que vaig incorporar fa poc a la meva llista i parla sobretot d’educació; o com Les isles interiores de l’escriptor Xuan Bello que afegeixo avui i també recomano.

Més enllà de debats sobre el suport, els blocs ens permeten ajuntar les virtuts que té l’escriptura com a eina amb la qual donem forma als pensaments i els modelem alhora que els exterioritzem, amb les virtuts que té internet a l’hora de deixar-nos publicar lliurement els nostres textos i arribar a persones amb les quals d’una altra forma mai no hauríem pogut compartir res. Per tant i mentre sigui així, llarga vida als blocs.