Cupressus sempervirens

Avui que fa 100 anys del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel a Palma, em retrobo una altra vegada amb la seva poesia. Tot i tenir una vida breu, la tuberculosi se l’endugué als 25 anys, deixà una obra en la qual el rigor de la forma i la precisió del llenguatge serveixen per donar a la seva poesia una bellesa i una densitat colpidores i punyents.  Vegeu, si no, l’Ocell en corba o aquest altre poema que datà a Palma el 1935 i es titula Oh peresa de l’aire…:

Oh peresa de l’aire, com es bada
la mel, la seda i el vellut diàfan
dels núvols que s’arboren i s’agafen
a la roda del cel il·luminada!

La cambra de les ombres s’endomassa
amb aquella claror i aquella flaire
desfeta en l’alenada lleu de l’aire
aturat en el núvol gris que passa.

Tots els batecs del vent són en desmai,
absents d’aquesta terra meva, morta,
i només jo sento fremir l’espai,

remotíssim, d’una ala que s’emporta
-flames del cel al cel, tumult, esglai-
a l’alta solitud la veu més forta.

[Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Obra poètica, Edit. Moll, col. Balenguera, 14. Palma, 2009]