Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Aracne

Tot s’ajorna. Ja no plou.
Només Aracne fila, indefinidament,
mortals teles d’aranya
sota l’ombra negra dels xiprers
després de la pluja, quan tot s’ajorna.
El ressò esmorteït de les passes a la grava
i dels noms a cada llosa de cada ànima.
Miro com passa la mort. Ja no plou, tot calla.


  1. res s’ajorna, només ho sembla a l’ull cansat. A. també fila tapissos de bellesa i xiuxiueja poemes contra la mort. A. no vol baixar el cap. No li cal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.