JRJ com una evidència absoluta

Potser era encara massa jove i
per això la de Juan
Ramón Jiménez no em resultava una poesia fàcil. Però va arribar el moment
que algun ressort va saltar dins meu i, de cop i volta, els seus versos se’m
van aparèixer clars i diàfans com una evidència absoluta. Avui 29 de maig, quan
fa
50 anys que va morir a Puerto Rico, puc recordar encara les hores que vaig
passar a la biblioteca de l’edifici central de la
Universitat
de Barcelona,
cabussant-me com un nedador solitari en el mar de Juan Ramón.
Si d’una banda m’era difícil d’explicar el goig d’aquells moments de descoberta
i d’iniciació, en canvi sí que vaig saber de seguida que a partir de llavors Juan Ramón Jiménez es convertiria per a
mi…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a JRJ com una evidència absoluta

  1. novesflors diu:

    qué sin ti estàs, qué sólo,
    qué lejos, siempre, de ti mismo!

    Preciosos versos. M’han deixat corpresa.

Respon a novesflors Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.