L’Alquimista a la memòria

Passa la llum per amagats camins
i arriba al cor de la tenebra:
per a la llum no hi ha confins,
arreu hi posa un toc de febre…



Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’Alquimista a la memòria

  1. Victòria diu:

    Cap a la llum, tot llum, ja, viu en els llibres, el país i nosaltres.

  2. hip diu:

    Per què d’alguna manera em sento òrfena…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.