Els crims d’Oxford i el gust pel cinema
Mai no havia vist cap pel·lícula
de l’Álex de la
Iglesia perquè fins ara no m’havia cridat l’atenció
cap dels títols que havia fet. Ara he anat a veure Els crims d’Oxford,
i m’ha semblat una bona pel·lícula, ben manufacturada i sense enganys ni trucs
estranys. Hi ha el que hi ha, mitja dotzena de bones actrius i actors i uns
diàlegs clars i nets de palla. La veritat és que m’he divertit força.
Però
encara m’he divertit més perquè l’he vist amb el meu fill. Li agrada
prou el cinema per deixar enrere les pel·lícules idiotitzants dirigides -tot fa
pensar que per evitar que maduri el seu sentit de la crítica- als adolescents i
altres espècimens. El cas és que, tingui o no tingui l’edat, ja fa un temps que
vam decidir que era millor que veiés cinema adult, i la veritat és que ara
surt de les projeccions…