Autopista
Publicat el 9 de gener de 2008 per ricardgarcia
Escoltat al Parc d’Olèrdola un diumenge
d’octubre:
POEMA PER L’AUTOPISTA (Fragment)
Pel
tercer carril de l’autopista, amb la força del meu cos
que es llença a la velocitat, ea, ea!
Entre cotxes i camions, dividint la velocitat del món
amb els meus ulls, ea, ea,
amb tota l’eufòria econòmica que circula per una autopista.
Sentint
totes aquestes coses a la vegada,
capaç de poder-les sentir fins a les seves últimes conseqüències.
Pistons, vàlvules, olis, eixos, rodes, circuits,
bateries, corretges de transmissió,
tot això que es mou dins del meu cap i crida per l’autopista.
Sentint
tota aquesta vibració del món, ea, ea,…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari
Quan vaig per l’autopista noto que no sóc ben bé amo del meu destí, que vaig a la velocitat que em marquen els altres, que no puc sortir-me’n quan vull. No m’agrada, sempre que puc em desvio per carreteres comarcals.