Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Petita crònica d’un diumenge de poesia

Primer de tot, un xiprer i una era i tota la plana estesa sota les mirades. Aviat la gent,
poca però entregada, que arriba i ?oh, miracle- no marxa. El Carles (Hac Mor),
mestre de cerimònia que primer obre i després tanca. L?Ester (Xargay) que tan
aviat afina el so i la càmera com canta. El Miquel Àngel (Marín) que amb el
clarinet xerra amb els tallarols. La
Sílvia (Amigó), que ve carregada de Kinzena Poètika i ens fa de padrina. I el Ricard (Garcia), que
escampa amb compte versos secrets, i el Santi (Borrell) com una torrentada de
poesia desbocada…


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.