Tot va bé si acaba bé

Ara fa dos anys, el
setembre del 2005, anunciava aquí que un jurat format per Enric Badia, Mn.
Climent Forner, Montserrat Altarriba, Salvador Arderiu i Francesc Garriga havia
concedit el XVè Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell-Vila de Sallent al meu
poemari Els contorns del xiprer.

Un any després
explicava enfadat que el premi, consistent en l’edició del llibre, no s’havia
fet efectiu. I llavors vaig començar, durant cada divendres de tot un any, a
publicar Els poemes de Els contorns… a través del Cupressus sempervirens.

Ara, el setembre de
2007 i després de força peripècies que vull oblidar, els poemes de Els contorns del xiprer s’han editat finalment…

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Tot va bé si acaba bé

  1. Victòria diu:

    ENHORABONA!

  2. Maria diu:

    He trigat uns dies a rellegir el teu poemari, dic rellegir perque ja ho havia fet imprès en paper i a "els poemes de Els contorns…", per intentar evitar que l’emoció de veure’l per fi en forma de llibre m’impedís, de fet, llegir-lo. És absurd dir que he aconseguit prendre distància i llegir-lo com si no hagués viscut de prop la seva creació. Però el cert és que ha sigut la primera  vegada que l’he sentit com a llibre, i que això és el que és i es mereix ser. Que no era, només, la proximitat el que em feia pensar que la teva poesia tenia qualitat si no que així és. Com diria la iaia Leonor "sense passió". Gràcies Ricard.

  3. hip diu:

    M’he alegrat moltíssim de llegir aquesta notícia. Després de tot, sembla que les peripècies d’aquesta odissea involuntària han amarat a bon port. Jo per la meva part et diré que ja l’he anotat a la meva llista de compres.

  4. Jordi diu:

    Avui he encetat dos llibres, i curiosament a tots dos hi havia un fragment d’un poema de K.Kavafis. (Ítaca).  Una coincidència.

    El que realment interessa és que malgrat no entendre les paraules, els contorns del xiprer m’han fet sentir.  M’he sentit trist, com aquell sentiment pel que detesto els Nadals.  He sentit que quelcom se m’escapa, que alguna cosa haurè fet, però tantes altres hem quedaran sense realitzar.

    No pensava que la poesia del teu llibre pogués tenir aquest poder.  Ja et dic, no he entés una paraula.  Només hi ha hagut un sentiment.  Potser això és la poesia.

    Moltes felicitats i moltes gràcies.

    Salutacions

    Jordi B.

  5. Anònim diu:

    dijous una vegada més, vas fer que el món no hi sigués, només la teva veu dins el meu cap.

    gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.