Els vèrtexs del temps, 8

Persisteix la pluja
i dissol el que de tu queda
als territoris breus que habites.
Cau, com cauen els minuts, la pluja
i dilueix el record de les cases on has viscut,
i l’aboca a la pendent incerta
dels torrents que arrosseguen els dies.
Cau, com cauen els minuts, la pluja
i et preguntes si al capdavall
hi haurà terres on les aigües s’encalmin,
meandres i deltes plàcids
on trobar amb qui compartir el foc,
el vi i el silenci, la poesia que per dins flueix
com aquesta pluja que cau, encara,
persistent en els dies.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els vèrtexs del temps, 8

  1. Victòria diu:

    De tot hi ha. Hi ha pendents incertes i torrents, i hi ha meandres i un delta ple de vida. I la pluja intermitent que sempre arriba.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.