La veu recuperada, 10

salvatge
i despreocupada
a dos pams justos de mi
dorms a la sorra
l’instant més quiet de la tarda

només he de tombar el cap
i m’empasso l’horitzó dels teus pits
com un glop de llet blanquíssima

l’instant més ple de la tarda
engrapo la platja
a dos pams justos de tu
despreocupada
i salvatge

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.