La veu recuperada, 7

mai com qui dóna un cos

i davallar des de la nuesa
al pou de silencis que m’alimenta la veu,
paraules que llanço de mi a tu
i en elles estimar-te
perquè en elles et tinc
i em dono i t’anomeno i callo…

ja ho saps, sóc silencis
que engendren tot el que dic,
paraules, amor

i mai com qui dóna un cos
donar-te-les

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La veu recuperada, 7

  1. Victòria diu:

    I mai com qui pren un cos, collir-les, fruits que se’ns lliuren de l’arbre de la vida 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*