Rafel Santapau
Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)
dijous 28 de gener de 2016
Fa anys que ho estic dient però deu ser allò de la veu que clama en el desert. Mira que ho tenim dit que aquests del P.P. són una panda de lladres de primer nivell. No hi ha manera, no s’ho creu ningú.
S’acaba de destapar un altre cas de robatoris organitzats des del govern. Hi ha un munt de detinguts, registres, comptes corrents bloquejats i cotxes d’alta gama paralitzats. No passa res, però.
A Madrid ho tenen tot controlat. Encara hi ha qui treu pit i diu que això és una prova que el P.P. és un partit honrat i honest, que això no té res a veure amb el P.P., que és un cas aïllat.
L’altre dia, perquè es vegi per on van les coses, la Fiscalia de l’Estat va acabar dient que sí, que a la seu del P.P. havien destruït els discos durs d’uns ordinadors del P.P. que tenien informació que podia afectar el P.P., sí, però, es preguntava la Fiscalia: “què té això a veure amb el P.P.? No es negarà que la cosa té la seva gràcia. Amb això d’avui faran una reflexió semblant. Són casos aïllats que no tenen res a veure amb el partit. Ja els han suspès de militància i tot.
Ben mirat, potser sí que no ha passat res, perquè he vist aquesta mateixa nit una enquesta que feien a la tele dels bisbes, en la qual, una ampla majoria d’espanyols confiava plenament en el P.P. a l’hora de formar un govern.
Es pot ser miserable, és cert, és pot ser ruc, però tant, em sembla que ja s’ho haurien de fer mirar.
En qualsevol cas, calma sobretot i marxem tan aviat com sigui possible.
Es una qüestió de supervivència estricta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!