Cristalls de temps, 2

A força d’exercici arribar a sentir
com no responen res els miratges
que de tu edificaves amb tanta cura.

Recórrer blanques superfícies de llum
i deserts que només habita la soledat;
desconstruir, ara, per saber què ets.

Apropa la destrucció a la veritat,
potser perquè la veritat sigui temps de retorn
i terra i aigua.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cristalls de temps, 2

  1. Victòria diu:

    Potser temps de retorn, o inesperada trobada. Sempre terra i aigua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.