Vida gastada, 7

No et travessa massa sovint
cap raig de llum i trepitges
els dies com qui vagareja
rera l’ombra dels seus peus.
Esgarrapes amb el llapis papers
per injectar-hi paraules que diguin
que alguns homes i dones estimes
entre totes les coses, que diguin
que quan t’hi acostes ho fas
per sembrar el goig a la seva carn
i recollir en la teva la llum,
perquè no oblides que eres carn
abans que qualsevol altra cosa
i la llum massa sovint no et travessa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.