Vida gastada, 1


Diumenge 1

com un matí
la llet tèbia
la son irreal
l’olor del cafè
el diumenge
els croissants
el sol al carrer
la tinta del diari
tota la mentida
el grinyol del fre
les cuixes i el pit
la caiguda llarga
l’olor de benzina
els músculs de suro
la sang a la gola
la carn dolça
la llum gruixuda
la vida ferida

A la cuina
l’escuma de la llet
s’escampa pels fogons.


Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*