Els fils…, 5

Les dones, menudes,
neguen la mirada i s’afanyen.
Amb posat de fàstic, ells
trepitgen les aigües.
Ha plogut trista i estèril la pluja
sobre la ciutat vesprada.
Es dilueix la llum
avui estranyament blanca
entre fileres d’arbres.
Sobre les fulles mortes
roden veloços automovilistes
temerosos de quedar atrapats
a les branques nues de la nit.
Per les cantonades d’aire humit
s’esmunyen les nits de novembre.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.