Els fils de la por, 1

La paret escrostonada
i l’ampit de la finestra
vermell de sang cansada,
A contrallum de la vida miro
els contorns del xiprer
que dins la llum groga s’alça.
Estiro els fils de la por
i d’un hivern en surt un altre.

Aquesta entrada ha esta publicada en Els poemes de Els contorns.... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*