Ara reposes


Ara reposes, estirada sobre un costat. El llençol et tapa només els peus i part dels turmells. La resta del teu cos se’m dóna, però, com una ofrena a la mirada. Fa només uns minuts lluitàvem com dues feres assedegades que malden per sadollar el desig. Ara, però, que un son lleuger i plàcid t’ha envaït, et miro tota nua entre les llums que s’escolen a l’habitació. Gairebé amb la punta dels dits, sense arribar-te a tocar per no destorbar el compàs de les nostres respiracions, perfilo la forma de les teves cames, els malucs i la cintura, les espatlles, el coll… I hi acosto, després, els llavis fins a sentir les espurnes d’electricitat que et recorren la pell, i et respiro… Et respiro fins a omplir-me novament de tu mentre penso que més enllà dels nostres cossos enfollits, potser sí que la felicitat sigui això.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ara reposes

  1. Maria Josep Escriv diu:
    Que bonic! És tot: que bonic!

Respon a Maria Josep Escriv Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.