Lleument gebrada de sang


S’ha llevat amb els ulls esbatanats i vermells com les dues meitats d’una taronja sanguina. Ha estat llarga la nit, massa. Falten pocs minuts perquè comenci a clarejar i la llum el rescabali de l’insomni, però encara no es pot deslliurar de l’ànsia que ha passat. Submergir-se en la foscor ha tornat a ser com quan vorejava el precipici, com tornar a tastar aquell verí que l’abocava als pous de l’ànima i sentir una altra vegada l’estranya força que l’empenyia a no ser ell, a ser en el mateix cos algú altre. I per això, perquè no li quedi dintre cap esqueix de l’altre, s’afanya a apujar les persianes mentre les restes de la nit se li dilueixen en la mirada, encara lleument gebrada de sang.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Lleument gebrada de sang

  1. Victòria diu:
    Lleument gebrada de sang o sal, record de llàgrimes, la mirada a l’entrellum del dia quan la nit encara no s’acomiada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.