Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Lleument gebrada de sang


S’ha llevat amb els ulls esbatanats i vermells com les dues meitats d’una taronja sanguina. Ha estat llarga la nit, massa. Falten pocs minuts perquè comenci a clarejar i la llum el rescabali de l’insomni, però encara no es pot deslliurar de l’ànsia que ha passat. Submergir-se en la foscor ha tornat a ser com quan vorejava el precipici, com tornar a tastar aquell verí que l’abocava als pous de l’ànima i sentir una altra vegada l’estranya força que l’empenyia a no ser ell, a ser en el mateix cos algú altre. I per això, perquè no li quedi dintre cap esqueix de l’altre, s’afanya a apujar les persianes mentre les restes de la nit se li dilueixen en la mirada, encara lleument gebrada de sang.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.