Ramon Moix parla de ‘El llibre que llegies’


En Ramon Moix no és algú que es conformi amb una sola lectura del que té al davant, sinó que la seva és una mirada entrenada a travessar el text, i també la realitat, per il·luminar la cara oculta d’allò que està llegint o vivint. Per això, és per a mi un luxe que sigui un dels primers lectors de la meva poesia i que hagi volgut presentar, fa uns dies a Sant Llorenç d’Hortons, El llibre que llegies. No és la primera vegada que parla públicament d’un dels meus llibres, fa un temps ja ho va fer i com llavors he de dir que no només ha estat interessant escoltar-lo, sinó que una vegada més n’he après de les seves paraules.

L’altre element emotiu d’aquesta presentació va ser la immediata connexió amb el públic. Amb moltes de les persones que ens van venir a escoltar hi comparteixo des de la infància un munt de referents, de manera que ens vam entendre de seguida sense necessitat de fer gaires compliments. Tot i que fa anys que no hi visc a Sant Llorenç, vaig comprobar amb alegria que la complicitat del que vam viure plegats encara ens lliga. Era curiós veure com hi havia qui situava amb una extrema facilitat alguns versos en un espai físic o en un moment de les nostres vides sense equivocar-se.
Us deixo un vídeo amb el parlament del Ramon, però abans de tancar aquest post no me’n vull estar de dir que la sala era plena de gom a gom i que vam desmentir allò que diu que ningú no és profeta a casa seva. Ens ho vam passar molt bé i a mi m’han quedat moltes ganes de tornar-hi aviat.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ramon Moix parla de ‘El llibre que llegies’

  1. silvia alonso diu:
    Moltes felicitats! 
    La presentació va ser molt emotiva, em va agradar molt, en Ramon va estar genial, ens va posar la mel als llavis i per descomptat  els poemes són magnífics.
    I realment crec que a Sant Llorenç sí que hi ha poder de convocàtoria per actes d’ aquest tipus, la sala de plens era efectivament plena, molts vam arribar amb el temps una miqueta just i van restar drets… amb molt de gust!

    Salutacions

    Silvia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.