ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Política, cultura i cuina de la Mediterrània.

UN BANDERA GREGA CONTRA EL TANCAMENT DE RTVV

Comentàvem fa uns dies la desgraciada similitud entre les situacions a Grècia i al País Valencià pel que fa al tancament de les televisions públiques. Dissabte, a València, una bandera grega ens recordava que tot i la distancia geogràfica i cultural, els nostres països es poden recolzar mútuament. A fi de comptes, l’enemic de debò és el mateix: el capital, el neoliberalisme, la Merkel i qui la mana, els bancs…

Aquest dissabte jo era a Barcelona i no vaig poder anar a la mani a València, però reconec que així com a la Via Catalana sí vaig dur la bandera grega a l’Ebre, aquest cop no se m’hagués acudit. Felicitats doncs al desconegut/a hel·lenòfil valencià o grec/ga resident a la ciutat groga (us heu fixat com de groga és València, especialment al vespre?).




  1. N’és la conjuminació atzarosa de dos fets distanciadíssims:
    1. La publicació de la carta de colors de la ciutat en l’època socialista que obligava a l’observància i inclusió en els projectes de Manteniment i Higiene de façanes en el projectes. La gamma elaborada per l’equip d’Àngela Garcia Codoñer pràcticament ens transportava al fet d’emmarronar i ocreïtzar totes les façanes. Si ho feuies notenies problemade llic`ncai ni a l’ajuntament nia la Comissió de Patrimoni. Com a primera protesta vaig fer una façana de color blau al carrer Generós Hernàndez junta pl. del Dr. Collado i plaça de l’om. Basant-me en el l’ús de la barreja de calç i blavet de llavar usat a l’època de l’epidèmia de còlera per a trencar la monotonia cromàtica. Alguns començaren a usar tonalitats taronges, verdes, granes i blavenques seguint-me un poc a mi. 

    i 2. La tonalitat dels llums/làmpades de vapor de sodi dels fanals col·locats massivament des de 1995, pacte del pollastre, fins a la crisi de 2008. Com sabràs el mobiliari urbà Decaux era “comprat directament” perls dirigents d’Unió Valenciana d’on treien “tallada” fins fa quatre dies. La al·lusió al “Pacte del pollastre” entre PP i UV no era banal, doncs s es va fer a cal Federico Fèlix, empresari del pollastre precuinat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per aviafs | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent