Ha nevat a prop


Avui fa quatre anys que Ella no hi és. I tot i la bonança d’aquests darrers dies, encara no m’he pogut treure de sobre el fred que ens va recórrer aquell 14 de desembre. Per això aquests versos:

Ha nevat a prop

Ha nevat a prop i en aquest carrer
on vivim, tan despullat, tot es glaça.
És de nit, i un fred d’agulles
em burxa els coixins de la memòria
mentre ressegueixo la teva cal·ligrafia,
el traç de cada paraula a les teves mans,
el fil de tinta blava amb què escrivies.
Ha nevat a prop i sembla, aquesta nit,
que siguin fets de despulles, els records.

[R.G.: El llibre que llegies]

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ha nevat a prop

  1. Victòria diu:
    el fred d’agulles burxa els coixins de la memòria… i de sobte el record del coixinet de vellut vermell, clavat d’agulles fines de cap, sofrint martiri, m’ha vingut al cap. El fred del marbre i de les tardes d’hivern mentre la mare cosia s’ha sumat al teu fred i al fred de les absències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*