Com la boira

Com la boira que aquests dies, quan es fa fosc, s’escola per tot, el
fred i la foscor se’t posen al cos. Agafen consistència als nusos dels dits, al
pit, a les espatlles que carregues endavant com aquests homes que travessen l’aire
gèlid del pont quan tornen cansats i avorrits de la feina. Com ells, mires
d’amagar-te de la por sota l’abric, però ja no te’n pots desfer perquè encara
que simulis un somriure, són molt llargues les nits i una tristesa somorta ha
colonitzat tots els racons del teu cos estremit. 

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.