Aracne

Tot s’ajorna. Ja no plou.
Només Aracne fila, indefinidament,
mortals teles d’aranya
sota l’ombra negra dels xiprers
després de la pluja, quan tot s’ajorna.
El ressò esmorteït de les passes a la grava
i dels noms a cada llosa de cada ànima.
Miro com passa la mort. Ja no plou, tot calla.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Aracne

  1. Victòria diu:
    res s’ajorna, només ho sembla a l’ull cansat. A. també fila tapissos de bellesa i xiuxiueja poemes contra la mort. A. no vol baixar el cap. No li cal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*