Cupressus sempervirens

Tot i que dormia
profundament, es desvetllà de cop. Després de mirar el rellotge –eren les
quatre-, de reüll va comprovar que Ella dormia tranquil·lament. A aquella hora
tot hauria de ser fosc i negre, però a l’habitació hi havia una lleu claror
grisosa. Mentre notava una sensació estranya que mai abans no havia sentit, s’estava
ben quiet a la seva banda del llit intentant descobrir què l’havia arrencat del
son d’una manera tan sobtada. Ella dormia sense adonar-se de res, però ell tenia
la sensació que no estaven sols, que hi havia alguna cosa més. Sentia molt a
prop una presència que li era desconeguda, no tenia fred però tampoc notava l’escalfor
pròpia del cos, el silenci era pesant i massís i només podia percebre unes
línies d’ombra d’una lluminositat grisa que es dibuixaven al seu costat. Sense
moure’s, es limità a esperar que passés alguna cosa. Un o dos minuts després –
no pot precisar quants-, les línies que configuraven aquella presència s’alçaren
del llit amb la lleugeresa d’un núvol de vapor, i amb l’aparença d’un cos eteri
s’esvaïren cap al passadís. L’habitació tornà a quedar ben a les fosques, però
tampoc llavors no es va moure ni li digué res a Ella. El seu son era molt lluny
del que a ell li estava passant i no la podia pas despertar per dir-li que tenia
la certesa d’haver vist com la mort se li ajeia al costat.