Llicorella que s’omple de llum

         Del coll i llavis s’esllavissen els besos
         i se t’amunteguen als peus, desendreçats

         com un pedregar a la falda de la muntanya.

         L’hora lamina la tarda i els desigs,
         i la vida, ara trencadissa com la pedra,
         és llicorella que s’omple de llum.
                                                          

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Llicorella que s’omple de llum

  1. Bellíssim. La llicorella és un motiu recurrent en la teva poesia. És un símbol d’una rara intensitat, i no sé de ningú més que se n’hagi servit. Ets l’home de la llicorella.

  2. Jes diu:

    Vida; aparent duresa de la roca

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.