Escric a crits la pell…

La pell del meu cos

Jugo a fer equilibris pels racons del meu cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s’adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d’estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l’estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m’esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se’m mengi la vida.

Aquest que acabeu de llegir, és el poema que tanca el llibre solsticis en minúscula de la Laura Dalmau. Demà en parlarem, ella i jo, i també llegirem alguns poemes. Això serà a la llibreria Al Vent de Badalona a les 7 de la tarda. Si sou a prop i us ve de gust, per descomptat que hi sou convidats.

Aquesta entrada ha esta publicada en Lectures. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Escric a crits la pell…

  1. Teresa Costa-Gramunt diu:

    Acabo de llegir els poemes de la Laura i m’han agradat molt, ja li pots dir.
    Que vagi bé la presentació. Abraçades

  2. a tots dos per les vostres paraules poètiques. Un primer llibre en solitari amb moltíssima il·lusió de valentia, com diu en Ricard ;o)

Respon a Laura Dalmau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.