Sedassar la llum
Publicat el 29 de setembre de 2010 per ricardgarcia
Llegit a Contes russos:
“A la nena li ve un calfred. El parc és pla i obert i s’ha girat una mica d’aire de primavera de Sant Petersburg, fresc, massa fresc. Han tocat les cinc, i els arbres comencen a sedassar la llum. Som a finals d’abril, i els renous dels arbres i de les mates comencen a treure fulles tendres, verds tendres i suaus que es tornen quasi transparents, els nervis blancs, translúcids, com si les copes formessin un enorme vitrall que ho matisés tot amb llum de maragda. El sol va de baixada, i dels vorals de l’estanyol que hi ha al mig dels parc comencen a sortir tot de mosques i mosquits, fins i tot alguna libèl·lula o alguna papallona que l’home dels escacs segueix amb la mirada, entre els fils que les aranyes han teixit d’arbre en arbre, tot de fils primíssims que brillen, belluguen al ritme del vent i lliguen tot el parc.“
Francesc Serés dixit.
Publicat dins de Lectures | Deixa un comentari
Passar la llum per un sedàs. Precís. Bonic.
Al nostre escriptor li ha sortit un títol per a un llibre de poemes…