Fer-se companyia

Hi ha dies que fer companyia a aquells a qui estimes no en vol  de paraules. N’hi ha prou amb ser-hi a prop i amb la complicitat sàvia del silenci, sense preguntes, sense condicions… N’hi ha prou, sobretot, amb el tacte de les mirades i una música plaent que les acotxi.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Fer-se companyia

  1. Llu diu:

    En una nit de tertúlies cridaneres i estúpides, aquesta cançó m’ha anat molt bé.

  2. Eul diu:

    Per la música, i pel comentari.

  3. Maria diu:

    Moltes, moltes gràcies per ser-hi sempre!

    Maria

  4. Rosa diu:

    Una de les millors maneres que s’epressa l’estimació en temps difícils. Es traspua amor. És Bell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.