Vindrà l’agost

Vindrà l’agost i el
sol esclatarà les figues. Ara, però, mentre encara la saba ha d’empènyer amb una
barreja de dolor i alegria la primavera, observes com hi ha llums noves i inexpertes
que rellisquen entre el fullatge dels arbres i s’escampen per l’aire inquiet de
les tardes, on més que no pas fluir hi tremolen les volves del temps. Però vindrà
l’agost i el sol esclatarà els arbres i la terra i els cossos, i llavors potser
el temps fluirà, com el cor de les figues, carnós i dolç.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cupressus sempervirens. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Vindrà l’agost

  1. hip diu:

    Tinc ganes que arribi aquella sensació de caliu suspesa en el aire, que fa que les paradoxes deixin des ser-ho: on l’estancament es confon amb el fluir. L’agost vindrà, i marxarà.

  2. josepmanel diu:

    Malgrat les èpoques d’asprors inevitables, la vida sempre torna, una i altra vegada. Vindrà l’agost, és cert.

  3. Teresa Costa-Gramunt diu:

    El cicle de la vida sempre és obert, només nosaltres, en la nostra actual carnadura, som finits. Però el cicle de la vida sempre és obert, i tornarem.

  4. m’agradat molt aquest poema

    “el sol esclatarà ………”  molt bo!!!!!!!!!!  ….  “les figues”

    també es pot interpretar com una gran metàfora sexual….. encuberta o no.

    tot, de fet, es pot interpretar segons es volgui sentir o no

    un poema molt sensual….

  5. Victòria diu:

    de la llum ens acompanyen… amb una barreja de dolor i alegria… mentre infanten la vida