Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Wataru + Carles Duarte: Vida (inochi)

Aquests dies que en més d’una ocasió l’ombra de la gran Desconeguda ens ha glaçat la mirada, qualsevol esclat de vida s’agraeix immensament. Per això, de seguida que m’ha arribat i l’he vist, m’he afanyat a penjar aquest vídeo promocional de l’exposició que s’obrirà divendres al Museu de la Vida Rural. No és tan lluny com sembla i l’excursió paga la pena.


  1. No sabria dir perquè, però la poesia del Duarte sempre em fa la impressió que es queda a mig camí, com una mena de coitus interruptus. Tinc la sensació que podria dir més i no ho fa, potser per algun prejudici. Des que li vaig llegir “La pell del somni” que sento això: vol i dol, o bé no hi arriba. Sap greu, perquè formalment és convincent però en canvi no acaba de transmetre res profund. Hi ha una estranya superficialitat, una mena de pudor incomprensible.
    Per exemple: titular un recull “La pell del somni” obre moltes espectatives, i no pot evitar de remetre al surrealisme, als poetes de l’incosncient, a Freud, a les fantasies. Enlloc d’això, sobrevola la qüestió. No m’agrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.