Ocell en corba

                                

                            Tria de la corba blana
                            entre aires de plenitud
                            quan l’ull sospita i demana
                            ratlles de volteig eixut,

                            ploma viva i ombra, plana
                            entre llums de joventut,
                            l’ocell remot, en ufana
                            corba davant l’ull retut.

                            Estilitzar-se afuat,
                            cenyit, vast de ploma i ala,
                            llança de l’ull astorat,

                            corbes en eternitat

                            tancades -passa i exhala
                            cercles brunzents del combat.

                            Bartomeu Rosselló-Pòrcel dixit.

Aquesta entrada ha esta publicada en Lectures. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*