La pluja i Francis Ponge

No només no em destorba la pluja, sinó
que m’agrada i em relaxa quan cau pausada i tranquil·la com aquesta
tarda. Des de l’olor barrejada de pols i aigua de la gotellada inaugural
fins a l’aire vidrat de després d’haver plogut, tot és una festa.
Les aromes de resina que traspuen el pi i els xiprers del pati obren l’aire,
les gotes d’aigua repiquen compassadament  a la teulada, trec
el disc que sonava a l’habitació on treballo i obro la porta per deixar
que hi entri la pluja, per deixar que plogui, també,…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La pluja i Francis Ponge

  1. Victòria diu:

    te n’havia parlat d’en F.Ponge i d’aquest llibre. Tenc una edició  – dels 80 crec- que em va fascinar. Ara la cercaré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.