M’aclame a tu, te’n recordes?

Tot sovint m’atrapen els records de les coses que hem viscut i em diuen
l’edat que  tenim. No em sap greu però, perquè aquí seguim, ferms. Avui
han estat les cançons de l’Ovidi
Montllor i aquells  discos de vinil que compràvem i les estones que
hem passat junts escoltant-lo i tantes coses que… I tot i  que són
quinze els anys que fa que l’Ovidi és mort, encara l’escolto.
Escoltem-lo encara com canta els versos de Vicent
Andrés Estellés. M’aclame a tu, te’n recordes?…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a M’aclame a tu, te’n recordes?

  1. Victòria diu:

    i entre nosaltres per a què viure continuï essent una cosa digna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.