Cupressus sempervirens

Avui que fa 25 anys que Joan Vinyoli és
mort, torno a llegir a poc a poc els seus versos. La seva poesia em
guanya una altra vegada i comprovo com els seus poemes creixen més i
més cada dia que passa. Per això, tot i l’homenatge que aquest vespre
es farà a l’Ars Santa Mònica, organitzat per aquesta institució i la ILC, des d’aquí també us convido a retre homenatge a la seva poesia escoltant el poema CERCLES recitat per Feliu Formosa, o llegint-lo:

CERCLES

Un altrecop vols agitar les aigües
del llac.
            Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d’estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
                       – tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
de la nit negra covant l’ou de la llum
del dia nou –
                     assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
– i mai potser n’estaràs segur –
que has assolit el cercle convincent.

[Joan Vinyoli: Obra poètica completa, Ed. 62/Diputació de Barcelona, Col. Clàssics catalans, Barcelona, 2001]