Meditació de Vil·la Joana
Publicat el 17 de setembre de 2009 per ricardgarcia
El franquisme només el vaig viure d’esquitllada, sóc del 62, però
aquell mestre que vaig tenir fins als 12 anys no havia perdut les
maneres de l’oficial de l’exèrcit que havia estat i ens feia tastar amb
una violència cruel -dia sí, dia també- la contundència del regle i
d’unes mans grosses i plenes d’ira i de ressentiment. Els matins
hissàvem les banderes -la de l’Espanya franquista amb l’àguila, la vermella i negra de Falange amb el jou i les fletxes i la tradicionalista dels Requetès- i cada tarda les arriàvem, tot plegat en formació i amanit amb uns càntics del Cara al sol que amb aquelles veuetes infantils devien resultar més ridículs que no pas marcials…
aquell mestre que vaig tenir fins als 12 anys no havia perdut les
maneres de l’oficial de l’exèrcit que havia estat i ens feia tastar amb
una violència cruel -dia sí, dia també- la contundència del regle i
d’unes mans grosses i plenes d’ira i de ressentiment. Els matins
hissàvem les banderes -la de l’Espanya franquista amb l’àguila, la vermella i negra de Falange amb el jou i les fletxes i la tradicionalista dels Requetès- i cada tarda les arriàvem, tot plegat en formació i amanit amb uns càntics del Cara al sol que amb aquelles veuetes infantils devien resultar més ridículs que no pas marcials…
Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari