Un home distint

Sí, sí que hi sóc, encara no he fugit. El que passa és que hi ha feines
que no volen soroll i per això fa dies que no em sentiu piular. He
passat un grapat d’hores de l’estiu garbellant paraules damunt
l’escriptori, mirant d’enfilar-les una rere l’altra a puntades de
llapis i cops de teclat. I encara que no acabo de saber què en sortirà
d’aquest teixir i desteixir una mica obsessiu que m’ha atrapat, quan
passi el temps ja es veurà si se’n pot treure algun profit. Mentrestant, quan se m’encalla algun nus, alço el cap i me’n recordo d’Ell…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un home distint

  1. Victòria diu:

    que ell és un home distint. Potser escriure s’assembla a conrear la terra, i esporgar i birbar… Bona nit

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.