Norai

Potser perquè les travessies nocturnes ja feia anys que s’havien
convertit en una maniobra plena d’incerteses; no ho sap, però ja fa
temps que sense adonar-se’n ha agafat el costum cada matinada, quan
encara només és mig despert, de tombar-se sobre el seu costat esquerre
i enllaçar amb el braç dret…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Norai

  1. Victòria diu:

    tot està escrit i només cal mirar? Les coses ens parlen, no hi ha dubte. Tinc un text que parla del mateix i amb la mateixa metàfora.  Vas rebre el meu record de juny en llavis d’en Llavina?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*