Desmorir
Fa uns dies vaig
tenir, entre viatge i viatge, l’oportunitat de llegir -a la vinateria Vins i
Divins d’El Masnou- els meus poemes a un públic nou, cosa que em va fer feliç ja
que oferir els meus versos a oïdors que mai abans no m’havien escoltat podia
resultar compromès, però passats els primers minuts de tempteig vaig poder
comprovar que el públic i jo ens enteníem i que les meves paraules feien
l’efecte desitjat.
L’endemà vam marxar
a fer unes petites vacances que ens devíem de feia temps. No calia anar molt
lluny, però si fer un salt per escapar de la quotidianitat. La destinació, un
lloc conegut que no requerís cap esforç d’adaptació i prou despoblat per oblidar
el brogit que sense que calgui fem els humans quan falsament omplim els nostres
buits amb soroll. Buscàvem quietud i silenci i els hem trobat. Mentre era en
aquest tros de món que em serveix sovint de refugi…