Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

23 de desembre de 2008
0 comentaris

Comentari: “El cant dels ocells”

El cant dels ocells (El cant dels ocells / BirdsongLe chant des oiseaux), d’Albert Serra.

Anant a Vull llegir la resta de l’article: el comentari que, sobre El cant dels ocells, vaig publicar ran de la projecció del film a Quinzena de Realitzadors i un recull de declaracions que Albert Serra féu a la roda de premsa de presentació del film a Canes, igualment publicat anteriorment.


FOTO
El cant dels ocells, d’Albert Serra

Comentari: “El cant dels ocells”

***

Amb el pretext de seguir els Tres Reis de l’Orient a la recerca del Mesies nat, El cant dels ocells ve a ser una representació del misteri de Nadal, a la manera d’Albert Serra, esclar. Primer ens fa compartir el vagareig dels tres personatges per paisatges erms o desèrtics maldant de trobar el camí que els dugui al nadó. Després, assistim a la llarga espera de Josep i Maria. Arriba l’adoració i en acabat, Josep te el somni que durà la Sagrada Família a Egipte i els Reis emprenen el retorn. La singularitat rau, per tant, en la manera com ho treballa el nostre cineasta.

En una positiva evolució estilística respecte Honor de cavalleria, Serra ha conservat el millor d’aquella experiència: el valor plàstic de les imatges. Essencialment pictòric és tot el trajecte dels Reis, que ocupa la major part del metratge d’ El cant dels ocells. Aconsegueix un seguit de plans de notable bellesa, en què els personatges solen ser figures petites com penjades en espais grans i en els quals conjuga pletòricament una rica polifonia de tonalitats, aprofitant la seva fotografia en blanc i negre, traient un bon partit de les formes dels paisatges d’Islàndia i les Canàries on ho ha filmat, jugant amb la claror i foscor de les vestimentes dels monarques… Són seqüències de llarga durada, amb el so esmorteït i entretingudes eficaçment amb el caràcter absurd dels diàlegs i situacions dels tres protagonistes. Les riallades als patis de butaques han estat grans, mentre Lluís Carbó i els Lluís Serrat pare i fill discuteixen sobre si han de pujar un turó o intenten posar-se còmodes per descansar. Serra, per cert, reforça la comicitat d’aquests moments, amb el muntatge; aportant a l’acció un cert i sorprenent dinamisme i alhora ironitzant sobre el seu propi cinema.

L’estil contemplatiu d’ Honor de cavalleria se l’ha reservat per a les inacabables escenes d’espera de Josep i Maria; en les quals s’ha permès novament allargar fins a l’extrem un pla nocturn, lumínicament subexposat, en què la foscor gairebé emplena la pantalla. Tanmateix, aquesta calma tediosa deixa l’espectador en l’estat perfecte per compartir l’esclat epifànic de l’Adoració; quan els Tres Reis arriben i les notes d’ “El Cant dels Ocells” interpretat per Pau Casals s’harmonitzen amb la grandesa de la imatge, donant un moment d’extraordinari lirisme.

Murri, entre broma i broma dels seus reialíssims protagonistes, Albert Serra introdueix un cert discurs sobre la fe, tot parlant del fet de creure, en àngels o en somnis, com a expressió d’una realitat o d’un desig de realitat.

Notes de la roda de premsa d’Albert Serra, a Canes, el dia 20 de maig de 2008, a la carpa de la Malmaison:

Olivier Père, màxim responsable de “Quinzena dels realitzadors” s’ha manifestat orgullós d’haver apostat fa dos anys per Albert Serra, amb tot el prestigi que ha anat agafant Honor de cavalleria, i de poder presentar ara El cant dels ocells, que “confirma el talent del cineasta, amb el seu cinema que combina admirablement el primitiu i el modern”. “Admiro Albert Serra”, ha remarcat Père, en començar la roda de premsa de presentació del film, en què també han estat presents els productors Lluís Miñarro i Montse Triola i el crític canadenc i d’arrels jueves Mark Peranson, director del Festival de Vancouver, responsable de la revista especialitzada Cinemascope i que, a la pel·lícula, encarna el paper d’un Sant Josep sorprenentment versemblant i que parla en hebreu. 

“L’he titulada El cant dels ocells per la lletra de la cançó popular, que lliga bé amb el tema de la pel·lícula”, ha declarat Serra, que nega haver fet cap “apropament profà a la religió, sinó al mite fundacional, al moment innocent i absurd, delirant, grotesc, d’aquells reis buscant el nadó”. Pensa que “de mística n’hi havia més a Honor de cavalleria“ i ara, com a molt, hi troba la religiositat pròpia dels retaules medievals, amb el que tenen de “portes obertes a la fe”. 

“Albert Serra és un cineasta tocat per la gràcia de l’imaginari, amb el seu món particular. Molt arrelat a la seva terra i alhora provocatiu, com Dalí, combina el seny i la rauxa, plenament a la catalana”, segons el productor Lluís Miñarro. I certament el nom de Dalí ha estat reiteradament esmentat, complaent ostensiblement un Serra que ha reconegut la seva admiració per Dalí, així com per Andy Warhol, pel que té d’iconoclasta i per la seva ambigüitat. “M’agrada l’ambivalència, l’ambigüetat que em permet combinar el grotesc amb la seriositat”, ha subratllat.

“Els diàlegs absurds de la pel·lícula tenen molt a veure amb el sentit de l’humor català”, ha admès Serra; per bé que el seu peculiar mètode de treball ha explicat que consisteix a no passar als actors ratlles de diàleg que hagin de memoritzar; sinó que “els dono el tema dels diàlegs, paraules concretes, i ho deixo a l’espontaneïtat”. No és exactament improvisació; sinó que, per començar, escriu un petit guió i cada dia de rodatge compta amb un petit pla de treball. Ara bé, deixa clar que “per a les accions del film, depèn de les localitzacions, de l’espai, de l’estat emocional del dia, de l’estat dels actors….”. Considera doncs que roda lliurement i de manera prou ràpida, per bé que posteriorment “treballo molt el muntatge, retallant molt de les moltes hores de material gravat”. Perquè puguem veure el seu procés creatiu, Albert Serra ha recomanat la visió del “Making Of” que Mark Persanson ha fet d’ El cant dels ocells, que “dura més que la pel·lícula, per mostrar com treballem” i per al qual s’han interessat ja alguns festivals internacionals.

La tradició cinematogràfica que ha tocat el tema del film, amb Pier Paolo Pasolini al capdavant, així com l’imaginari col·lectiu sobre els Reis Mags, la lectura dels Evangelis i tot un munt de llibres, com el de Tournier sobre “Melcior, Gaspar i Baltasar” són els referents que Albert Serra admet haver pres en consideració; tot i que ha matisat: “és una barreja de referents que tinc al cap, sense sistematitzar-ne l’aplicació”. En paraules d’Olivier Père, “Serra els reinventa”.

“L’èxit d’ Honor de cavalleria ha fet més fàcil la producció d’ El cant dels ocells”, ha manifestat Luís Miñarro, que ha assenyalat emfàticament el suport de Televisió de Catalunya, en contrast amb la negativa de Televisió Espanyola. Per a Albert Serra, que s’ha mostrat molt confiat en ell, el seu estil i amb l’equip, “la producció ha estat més complexa aquest cop. A totes les fases, hem rebut moltes opinions, intel·ligents, de part d’amics; el film mateix és més calculat que l’anterior, però em sembla que manté els meus propis principis”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!