Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Vam estar aquí, un dia érem vius…

Gràcies a la recomanació del Martí he pogut llegir Marques, un petit llibre de 70 pàgines de Bernardo Atxaga que ha traduit al català en Josep Maria Fonalleras.
En aquest llibre, que comença amb l’evocació de les traces fetes per
algú fa set mil anys en un bloc de pedra, Atxaga rememora les marques
dels bombardejos de Guernika. I he de dir que de debò el recomano,
perquè pel que fa a les discusions i les polèmiques sobre la necessitat
de recuperar o no la memòria de la guerra civil espanyola -o de
qualsevol altra guerra- i els seus morts, aquest és probablement el
text més savi he llegit. Comença així…


  1. Al País basc i a Galícia hi ha moltes pedres d’aquestes amb dibuixos i inscripcions… Un dia una mà viva que havia cuinat, acariciat, matat un animal a la cacera… va voler deixar testimoni… la mà era viva i la pedra encara ens en parla ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.