L’eix del món

Sé que si mai hem de marxar de la casa on vivim, una de les coses que
em sabrà més greu serà allunyar-me dels arbres que he plantat en el que
havia estat l’hort dels avis. Poques vegades em sento tan bé, tan feliç
puc dir, com quan planto un arbre. Obrir la terra, airejar-la,
adobar-la i deixar-la reposar, i després colgar el pa de les arrels i
calçar bé la soca de l’arbre, regar-lo… Amb els arbres he après a
estimar els llocs i a fer unes arrels que havien estat molt fràgils.
Probablement és per això que m’agrada tan mirar-los en silenci, els que
jo he plantat i…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’eix del món

  1. Victòria diu:

    Els arbres l’eix del món, el sosté i li torna l’alè. .. La bellesa :una suma d’imperfeccions. Gràcies per l’apunt, m’ha agradat molt

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.