Dies al camp




Quan al seu
comentari al post anterior a aquest, el Jordi em va suggerir el poema Dies
al camp
, vaig córrer a rellegir-lo. I com sempre que llegeixo la poesia de Joan
Vinyoli, una altra vegada em va sorprendre la força de les imatges amb què
construí la seva poesia. Són imatges que es caracteritzen sempre per la seva
netedat, perfectament diàfanes i envoltades de noblesa. Per entendre que vull
dir, només cal llegir -i mirar, també- aquest poema i sentir l’antiga força
de la mà de l’home
que ha brandat l’aixada…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Dies al camp

  1. Victòria diu:

    i essencial, el poema i Vinyolí, un dels grans de la nostra literatura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.