Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Llavina als Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i Garraf


Sense fer escarafalls i amb discreció i, per contra, amb una tenacitat digna de fer-ne esment, les bibliotecàries del país –n’hi deu haver, però jo no en conec cap de bibliotecari- treballen dia sí i dia també per fer nous lectors i acostar-nos els plaers i la riquesa que ens aporta la literatura. I per fer-ho, han creat activitats i espais de trobada tan per a nens com per adults que anys enrere ni existien ni tan sols ens els imaginàvem. D’aquests, jo en vull destacar els clubs de lectura, aquests llocs d’intercanvi d’inquietuds literàries i d’idees que estan fent una funció cultural a la qual no es dóna la rellevància que realment té. Ja ho havia dit alguna altra vegada després que m’haguessin convidat a participar en algun club de lectura, però ho vull tornar a repetir després d’haver participat a la III Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i Garraf.

La trobada, que va reunir força més de 200 persones a l’entorn de l’obra narrativa de Jordi Llavina, va ser un acte caracteritzat per la feina ben feta des de les biblioteques que l’organitzaven i pel caràcter participatiu dels lectors dels diversos clubs. La Sílvia Amigó hi va participar llegint diversos fragments de l’obra de Jordi Llavina, i jo ho vaig fer amb una glosa dels llibres llegits als clubs. Després de nosaltres, però, va començar una interessant entrevista a l’autor en la qual es barrejava vídeo i directe, ja que cada club havia gravat una pregunta que en Jordi Llavina respongué de viva veu als seus lectors. Així doncs, no va ser un simple homenatge a l’autor, sinó que el més interessant va ser la idea d’acarar-lo amb aquelles persones que n’havien llegit els llibres i li demanaven explicacions sobre aspectes ben diversos i fins i tot sorprenents en algun cas.

Puc dir que en Jordi Llavina davant per davant dels lectors, la Sílvia Amigó llegint-lo i jo mateix parlant de la seva obra, ens ho vam passar molt i molt bé, i penso també que això va ser així per l’encert d’acostar lectors, obra literària i autor de la forma que es va fer, alhora amable i rigorosa. Per tot plegat, aprofito per reivindicar la feina feta des de les biblioteques i donar les gràcies a tothom qui va participar en l’organització de la trobada, especialment a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya i a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual que va tenir la bondat de convidar-m’hi. I aprofito també, és clar, per felicitar tots els clubs de lectura que hi van participar alhora que els encoratjo a seguir creixent. A tots, salut i bona literatura!

Publicat dins de Lectures | Deixa un comentari

Desobediència


Qui em coneix sap que no aparco en un gual ni que s’ensorri el món, però ja fa dies que noto que les ganes de desobeir se m’estan apoderant amb una força sorprenent, sobretot d’ençà que m’he adonat que no surt a compte sacrificar allò que es pensa i el que se sent per no se sap quins ‘alts’ designis. No sé com posar-m’hi si em vull saltar els Manaments, però cada vegada més sembla que aquesta sigui l’única manera de sobreviure a moltes de les absurditats que estem presenciant.

Cada dia que passa és més clar que qui ens mana esgrimeix la Raó com una amenaça i l’alça per damunt de tot i de tothom en forma de Bíblia, Estatut o Constitució, tant és com s’hagi titulat el document… Que lletja que em resulta -penso, mentre l’escric- la paraula document, sobretot ara que es fa servir com una llosa per constrènyer voluntats i sentiments.

I és que la Raó, o qui presumeix de tenir-la, no només no escolta, sinó que escampa el tel de la por sobre la divergència tot recordant-nos que el futur és incert. La Raó, o qui diu tenir-la, s’ha atorgat el poder d’interpretar els textos ‘sagrats’ i dir-nos qui som, què hem de fer i com no ho podem fer. I així, dictant-nos què diuen els papers s’exerceix un poder orfe d’autoritat. Perquè el poder pot ser que s’hereti, o fins i tot hi ha qui se’l fa seu i el manté per la força física o la de les argúcies legals; però l’autoritat no. L’autoritat no es basa en la Raó pura i dura, ni en les escriptures ni en la força, l’autoritat només pot néixer del respecte que es guanya sent generós i escoltant com batega el carrer.

Per això, jo que sempre havia seguit les normes fil per randa, a dia d’avui i veient com s’esfuma allò que em van ensenyar els grans, veient que el que compta és encastellar-se perquè res no canviï, no em penso deixar ofegar per les contradiccions i començo a sentir que l’instint em diu que si m’estimo la dignitat de ser qui sóc, no tinc cap altre remei que desobeir-la aquesta Raó que ni escolta ni sembla que ho vulgui fer. Per mi i pel meu fill.

III Trobada dels clubs de lectura de l’Alt Penedès i Garraf

Aquesta tarda, a La Fassina de Can Guineu, organitzada per la Bilioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida i la Biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia, es farà la III Trobada de Clubs de Lectura de l’Alt Penedès i el Garraf. Enguany, l’autor a l’entorn del qual girarà l’acte és en Jordi Llavina, l’obra del qual ha estat prèviament llegida pels diferents clubs de lectura. A mi, concretament, m’han encarregat presentar la seva obra literària i després la Sílvia Amigó en llegirà diversos fragments.

En moments com aquest que sentim tan a dir que no es llegeix, és important reivindicar no només actes com aquest, sinó sobretot la gran feinada que fan les biblioteques del país a través dels seus clubs de lectura. Per això aquesta tarda serem amb els de l’Alt  Penedès i del Garraf per celebrar-ho.

Publicat dins de Agenda | Deixa un comentari