Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Sense treva


Una vegada i una altra se’l mira, el calendari, però ho fa amb una expressió estranya. Com si ja no el sabés interpretar, els números i les paraules se li escapen i en el full només hi sap veure capricioses combinacions de xifres i lletres que no li diuen on és. Viu desorientat des que el temps no té dies ni té nits, no té setmanes, no té mesos… Ara el temps és, com la llinya que es tensa a l’extrem de la canya, només aquest fil que tiba l’ham que duu clavat a la boca de l’estómac, sense treva.

PoemEstiu 2012

Avui comença a Navata el PoemEstiu 2012, el Festival de Poesia de l’Empordà, que durarà fins el 18 d’agost. Entre aquestes dues dates es faran 7 recitals en els quals hi participarà un bon grapat de poetes tant de l’Empordà com d’altres llocs del país. Enguany a mi també m’hi han convidat i participaré en el recital de Castelló d’Empúries, el dia de Sant Llorenç al claustre del convent de Santa Clara.
El motor de tot plegat són la gent de Versos.cat amb en Daniel Ruiz Trillo i els poetes empordanesos al davant, que ja l’estiu passat en van fer una primera edició que va tenir molt d’èxit i que aquest estiu, tot i els mals averanys del foc i la crisi, tampoc no es resignen i convençuts -com digué Hölderlin- que són els poetes que funden allò que perdura, tornen a sembrar l’Empordà de versos.

Tots els actes del PoemEstiu 2012 són gratuïts, però tot i així els organitzadors hi han donat un valor afegit. I conscients de les dificultats econòmiques que algunes famílies estan patint, en cada un dels recitals es farà una capta d’aliments envasats a benefici de Càritas. No és imprescindible portar-hi res, però sí que es demana a aquelles persones que puguin ajudar, que ho facin.

Tot és a punt, ja ho veieu, llocs, poetes, músics… N’hi ha per triar i remenar, i si us decidiu a venir de ben segur que us farem passar una bona estona , que ja toca!

Publicat dins de Agenda | Deixa un comentari

Jesús M. Tibau llegeix ‘El llibre que llegies’

L’amic Jesús M. Tibau em va regalar ahir un post al seu bloc, Tens un racó dalt del món, en el qual hi llegeix un fragment de El llibre que llegies, el meu darrer llibre de poemes. El text que llegeix és una breu prosa poètica titulada Fràgil en un pollancre que es pot escoltar activant el vídeo i que també reprodueixo a continuació: 

FRÀGIL EN UN POLLANCRE

Ara que l’aire dels dies et falta i que el temps s’aprima com un fil d’aranya, vius en els minuts, d’un en un. Sobretot aquesta tarda que núvols de pluja oculten la muntanya i penses que és estranya la mesura del temps, com aquest raig de sol que cau, a la vora del riu, fràgil en un pollancre. 

Gràcies, Jesús! 

Amants ingràvids

No només amb les mans i els ulls,
és també amb la veu que em toques
mentre m’atanso a tu i empesos,
com dues feres, tastem la sal de viure
en la sal que exhalen no només els cossos
teu i meu, sinó també les paraules.
I desentesos de raons, perquè les raons
de viure se’ns escapen, ens aboquem
a les poques certeses que tenim:
la pell, les veus, les mirades, i el desig
de tenir-nos i cavalcar aquesta força
que ens empeny a ser l’un en l’altre
i a aferrar-nos sense mesura
a les teves
 cuixes, jo, tu al meu coll, 
per no caure de l’instant en el qual
som, només nosaltres, l’eix de tot.
Ningú altre, res més, només nosaltres,
amants ingràvids a cavall del present.