Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Un llibre que cal llegir


Un llibre que cal llegir
és el títol amb què David Madueño encapçala la crítica que ha fet de El llibre que llegies i que apareix al número 186 (juny 2012) de la revista QUADERN de les idees, les arts i les lletres, que publica la Fundació Ars de Sabadell. Si teniu curiositat i voleu fullejar la revista en línia, només cal que cliqueu a sobre de la portada. I si el que voleu és llegir la crítica sobre el meu últim llibre, la trobareu aquí. Gràcies, David!

‘Liebster blog’ pel Cupressus…

Ahir al vespre, el Josep Lluís Abad em va deixar un regal al seu bloc. El cas és que, juntament amb quatre blocs més, també va escollir aquest Cupressus sempervirens i a tots plegats els va atorgar el premi Liebster blog.

Pel que he entès la iniciativa ja venia de Salms i és una mena de roda d’aquestes que jo no acostumo a fer-ne gaire cas. Però aquest cop sí que m’ha fet gràcia i la continuaré, entre altres raons perquè sense voler-ho hem anat descobrint que amb els blocs també es pot construir una xarxa prou resistent per seguir lluitant contra l’estupidesa i la mala fe d’aquells que temen la força de la paraula.

Tot rumiant  quins podien ser els meus Liebster Blog, m’ha passat que l’hauria donat a qui ja el té i això és bo perquè m’obliga a obrir el ventall. En tot cas, del grapat de blocs pels quals hi passo tot sovint, aquests són els que he triat:

El meu país d’Itàlia de Maria Folch, perquè de seguida que el vaig descobrir em va agradar la seva manera d’entendre i explicar la vida.

El pèndol de petites oscil·lacions de Victòria Secall, per la molta i bona companyia que des de fa molt i molt em fan els seus apunts i els seus comentaris.

Filant prim de Josep Manel Vidal, perquè sovint tinc la sensació que és germà del meu Cupressus…

Les isles interiores de Xuan Bello, perquè em permet mirar el món amb ulls atlàntics.

llunÀtic de David Madueño, perquè em dóna pistes constantment d’escriptures a les quals jo encara no he arribat.

I també triaria el bloc ReGistTReS ParTiCulaRs, però no puc perquè la seva autora ja no l’escriu, però com l’enyoro… 

Com àngels que il·luminen l’existència…

Poc a poc em van arribant, a vegades per via privada i a vegades de forma pública, noves impressions i crítiques al voltant de El llibre que llegies. Estic content perquè de moment totes són bones i m’indiquen que el llibre agrada a qui l’ha llegit. La darrera la va publicar ahir en Joan Calsapeu a l’Ucronies. Entre altres, hi diu coses com les següents: 

“[…] Hi havia una veu humil que emparaulava, en un mateix ordit, naturalesa, carnalitat i esperit. Garcia és un poeta auster que usa poques paraules, només les essencials, per dir les epifanies que hi ha en les sensacions. En els seus versos, una pedra, una ombra minúscula, la traça que deixa un cargol, són com àngels que il·luminen l’existència humana. […]  Els poemes parlen del pas del temps, de la joia elemental de viure i de la presència de la mort. En aquests versos, la naturalesa és un mirall de l’ànima humana, un speculum, un aparador de saviesa. Cal saber, però, tocar i oir, olorar i mirar, sentir. Escoltar sobretot el temps que ens travessa i convida a rellegir-nos, a dibuixar-nos de bell nou amb els colors primaris, a redefinir la nostra identitat; a reconciliar-nos amb els morts i amb tot el que perdura i que reneix, amb tot allò que diu, intensament i profunda, qui som.”

Si voleu llegir la ressenya sencera, només heu de clicar aquí. I si us fixeu en l’apunt anterior, veureu d’on he tret el dibuix que il·lustra aquest post; el va fer la Joana, la seva filla de cinc anys, per il·lustrar el poema ‘Encara plou’ que també forma part del llibre. Una petita meravella infantil. Gràcies, Joan!

Vicenç Llorca parla de ‘El llibre que llegies’

Tot i que competíem amb el futbol, abans d’ahir al Masnou vam gaudir de la companyia d’una colla de persones que es van acostar a escoltar-nos a la presentació de El llibre que llegies. I no es van equivocar, perquè escoltar en Vicenç Llorca és sempre una delícia.

Després de la seva presentació vaig llegir alguns poemes, i entre una cosa i l’altra va passar allò que a mi tant m’agrada que passi a les presentacions i que no és altra cosa que fer nous lectors de poesia. Sí, com l’altra vegada que vaig ser a Vins i Divins, també ahir hi havia entre el públic persones que no coneixia de res i que, tot i així, van marxar amb el llibre a les mans i amb ganes de llegir-lo. El millor que podia passar, gràcies! 

‘El llibre que llegies’ al Masnou


Fa tres anys, quan encara feia poc que s’havia obert un lloc anomenat Vins i Divins al Masnou, vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi a presentar De secreta vida. Va ser una vetllada sorprenent i agradable pel lloc i el bon vi que vam tastar, per la magnífica presentació que en Gregorio Luri va fer del meu llibre i pel públic que m’hi vaig trobar, que tot i que no em coneixia de res va mostrar una disposició a escoltar-me i un interès per la meva poesia que em van fer sentir molt bé.

I ara, amb el record d’aquella bona acollida, hi tornaré a anar amb un nou llibre de poesia titulat El llibre que llegies. Aquesta vegada l’encarregat de fer la presentació és en Vicenç Llorca, gran poeta i novel·lista amb qui -com ell mateix ha dit- farem una copeta a la vora del mar tot recitant versos… No se m’acut un pla millor per celebrar l’arribada d’aquest estiu que ja s’acosta.

Si també hi voleu participar, us esperem a Vins i Divins (Carrer de Barcelona, 3. El Masnou) el dijous 14 de juny a les 8 de la tarda. Hi haurà poesia, bon vi i bona companyia!

Publicat dins de Agenda | Deixa un comentari

Avui a Martorell

Avui, finalment, presentarem El llibre que llegies a Martorell. Aquesta és una presentació que em fa una especial il·lusió per diverses raons, perquè fa un munt d’anys que hi visc i és on ha nascut el meu fill, perquè El llibre que llegies va ser premiat amb el Vila de Martorell de Poesia i, també, perquè hi he trobat persones que d’una forma o una altra han defensat la meva poesia.

Una d’aquestes persones és en Ferran Balanza, que en diverses ocasions m’ha facilitat donar a conèixer la meva obra a través de recitals (a l’Enrajolada, a la Capella de Sant Joan, al Museu Vicenç Ros…) i que avui serà l’encarregat de presentar el meu llibre.

Algunes altres són el magnífic guitarrista Jordi Sàbat que va posar música als meus textos per presentar-los a la Capella de Sant Joan, tothom qui ha fet possible l’acte d’aquest vespre, en Josep Díaz que em va dedicar un programa de ràdio, els amics de Martorell al dia de Ràdio Martorell que sempre que hi ha raons per fer-ho em conviden al seu programa per parlar de la meva poesia, els medis de comunicació que n’han fet difusió en un moment o altre… I també i sobretot, esclar, a totes les persones que, per conèixer la meva obra, m’han vingut a escoltar o han llegit els meus llibres.

Mentrestant no és l’hora d’anar cap a l’Espai Muxart, us deixo l’entrevista (1a part i  2a part) que dimecres passat em van fer a Ràdio Martorell la Irene Jurado i en Jaume Monés, com sempre molt amables amb mi i encertats en les seves preguntes.  

I si sou a Martorell o a prop i us ve de gust, ja sabeu que aquesta tarda estarem contents de compartir una estona amb vosaltres per parlar de poesia i llegir-ne.

Més presentacions de ‘El llibre que llegies’


Estem molt contents de les tres presentacions que ja se n’han fet i de tenir-ne més per fer. Aquests dies que tinc l’oportunitat de poder oferir el meu llibre als lectors, aprofito també per parlar amb ells i escoltar les seves impressions. Acostumats com estem a la virtualitat, recuperar el contacte cara a cara és tot un luxe que cal aprofitar.

Seguint la roda de presentacions, aquesta setmana n’hi haurà de noves. D’entrada, el dimecres 6 de juny a les 10 del matí seré a Ràdio Martorell per parlar del llibre, i a la tarda anirem cap a Igualada. Allà, a les 8 de la tarda a la llibreria Aqualata, hi farem una presentació conjunta de Vetlla de Jordi Llavina i del meu El llibre que llegies. Com ja hem fet altres vegades, cadascú parlarà del llibre de l’altre i en llegirem alguns fragments. I divendres 8 de juny, també a les 8 de la tarda a l’Espai Muxart de Martorell, en Ferran Balanza parlarà de El llibre que llegies i jo, després, en llegiré  alguns poemes.

Estic satisfet perquè aquests actes són especialment emotius i és d’agrair trobar-se, com fins ara m’ha passat, amb bona gent  que s’acosta a les presentacions ja sigui per comentar que els ha semblat el llibre o amb la curiositat de descobrir-lo. A tots ells, moltes gràcies! I que giri la roda…

Publicat dins de Agenda | Deixa un comentari