Arxiu mensual: febrer de 2009

Gaspar Hernàndez escolta

Aquesta setmana he tingut l’ocasió, i això no és usual per a mi, de parlar amb l’autor d’un dels llibre que acabo de llegir. El cas és que, juntament amb la Laura Dalmau, vaig poder parlar amb en Gaspar Hernàndez … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Oriol Llavina, cuiner de l’any

Quan a començaments de mes vaig penjar el videoclip de l’Anna Roig al bloc, ho feia pensant que les notícies d’antics d’alumnes que triomfen per aquests mons de Déu perquè fan la feina ben feta, és el que sovint em … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Estos días azules y este sol de la infancia…

‘Estos días azules y este sol de la infancia…’ Des de molt jove, quan guiat a l’Institut per la meva professora de literatura castellana, l’Esperanza Alcón, vaig llegir per primer cop la poesia d’Antonio Machado, aquest vers em va quedar … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Impúdica

No fa gaire estona, una bona amiga i lectora em deia que la imatge dels ametllers florits li havia dut a la memòria l’adjectiu impúdica que jo havia fet servir en un poema referit a la florida d’aquests arbres. Febrer … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Ara són les mimoses…

Aquest febrer, coincidint amb  l’espectacular florida que estan fent les mimoses, al diari El 3 de vuit del divendres 13 s’ha publicat una nova ressenya de De secreta vida, el meu segon llibre de poemes. L’autora és l’Anna Ruiz i … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | 2 comentaris

El professor d’història

El vici de llegir fa que sovint tinguem la sort de topar-nos amb les paraules sàvies i belles d’algú que, tot i que no el coneixem, sembla escriure per nosaltres. Quan això em passa, no me’n puc estar de recomanar … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Je t’aime, de l’Anna Roig i L’ombre…

De l’Anna Roig ja en vaig parlar en una altra ocasió, quan la vaig retrobar convertida en cantant. Des de llavors, tot sovint n’he anat sabent coses gràcies al correu electrònic, a alguna trobada casual o gràcies al seu germà … Continua llegint

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari