Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Poesia 08

Gràcies al Santi Borrell que ho
ha lluitat fins que se n’ha sortit, aquesta setmana comença el cicle Poesia 08. El cicle es compon de sis
actes que es realitzaran a diverses caves i cellers de Sant Sadurní d’Anoia tots
els divendres a dos quarts d’onze de la nit des del 4 d’abril fins el 9 de maig
i permetrà escoltar, amb la seva pròpia veu, la poesia d’una vintena de poetes.
No cal dir que hi esteu convidats. El programa complet d’actes i de
participants és el següent…

De Florència, 5

Benvenuto Cellini mostra a Perseu,
encara armat amb les ales, l’espasa i el casc que el feia invisible, mentre
alça victoriós el cap de la Medusa. Però
li fa abaixar els ulls perquè més enllà de la mort, sap que la sang de la Gorgona encara ha de fruitar
i sap, també, que si es creuen les mirades, aquesta el petrificarà.

Perseu
observa la sang que raja del cos de la Medusa mentre els seus músculs conserven encara
una certa tensió després de l’esforç. És tan viu aquest Perseu de Cellini que
quan el mires es pot sentir no ja el moviment…

De Florència, 4

Anàrem al Bargello convençuts que
no podríem veure el David de Donatello, ja que està en procés de restauració. Per
això, quan ensopegàrem amb el Mercuri de Giambologna alçant el vol sobre el seu
propi eix, ja ens sentírem satisfets de la visita. Però de seguida va saltar la
sorpresa, és cert que s’està restaurant el David, però s’està fent a la sala on
habitualment s’exhibeix i de cara al públic. L’escultura reposava ajaguda sobre
dues peces de fusta que la mantenien gairebé en l’aire. I allà mateix…

Un far que somia la llum

Ja saps que no podràs atrapar la
son i voreges els precipicis sense gosar mirar l’espai obscur de l’habitació. La
casa dorm. Sents el flux dens dels pensaments que cruix, les estelles òssies de
la nit. En silenci, de tu s’omple el buit. Només de tu i d’aquestes agulles que
se’t claven, buscant camins, al cap.

Mentrestant sents com la primavera,
anòmala, vol arrencar les crostes d’un temps mort que no tornarà. Però, tot i
així, no et pots desprendre dels records, no pots esborrar els dies…

Els cavallons de l’hort

Després de l’esplèndida i
generosa lloança que el Jordi Llavina va fer del meu llibre a la presentació a
L’Odissea, encara em regala -al dietari que ha encetat aquesta setmana a El 3
de vuit- el següent apunt:

“[…] Cavallons de l’hort. No deixeu de llegir el llibre de poemes Els contorns del xiprer, de l’hortonenc
Ricard Garcia. El trobareu a L’Odissea. Trist, sublim, com la bona poesia: “Com el plaer fals i artificiós / que neix de
la carn trista / que la mà bressola”
. Hi he après la paraula “cavalló”: ‘Munt
de terra…

“Els contorns del xiprer” a l’Odissea

Divendres al vespre, l’Odissea era plena de gent amiga que va
venir a escoltar el que el Jordi Llavina
havia de dir del meu primer llibre de
poemes
. La veritat és que n’estic molt content, i tant per aquells
que hi éreu, com per aquells que no vareu poder venir i ahir i avui m’heu
demanat com havia anat la presentació, he mirat de transcriure –més o menys- el
que el Jordi va dir:

Quan vaig rebre el llibre del Ricard em va cridar l’atenció
el títol, suposo que per la qüestió del títol que és molt espriuà. El xiprer és
un arbre que per raons personals, molt més enllà del que és luctuós, a mi em fa
pensar en l’estiu i en l’acolliment, és un arbre que ens convida a passar i a
estar-hi bé. Doncs bé, jo crec que aquest és un llibre hospitalari, malgrat que
també és un llibre dur i amb moltes arestes. És un llibre bell amb b alta,
perquè les imatges que conté són imatges molt belles o molt suggestives. El
Ricard forma part d’una família poètica en la qual jo també m’hi voldria
considerar encabit, per a la qual és més important la imatge que no pas la
metàfora. Jo desconfio una mica dels poetes que fan servir les metàfores. Tot i
que són el que defineix el llenguatge poètic, a mi –si voleu que us digui- cada
vegada em cansen més les metàfores; perquè? Perquè el tipus de poesia que com
més va més m’agrada, és una poesia que
troba…