Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Petita crònica d’un diumenge de poesia

Primer de tot, un xiprer i una era i tota la plana estesa sota les mirades. Aviat la gent,
poca però entregada, que arriba i ?oh, miracle- no marxa. El Carles (Hac Mor),
mestre de cerimònia que primer obre i després tanca. L?Ester (Xargay) que tan
aviat afina el so i la càmera com canta. El Miquel Àngel (Marín) que amb el
clarinet xerra amb els tallarols. La
Sílvia (Amigó), que ve carregada de Kinzena Poètika i ens fa de padrina. I el Ricard (Garcia), que
escampa amb compte versos secrets, i el Santi (Borrell) com una torrentada de
poesia desbocada…

L’acte de llegir poesia

Què hi veuen un químic, un metge o un biòleg quan observen una preparació amb el microscopi? Una sèrie de reaccions que es produeixen de manera mecànica o, en canvi, alguna cosa que els fascina i emociona i, per això mateix, els empeny a seguir investigant? 

I un físic, un arquitecte, un matemàtic o un enginyer, què hi veuen quan contemplen l?ull d?un pont sota l?arc que el conté? Només càlculs i reptes tècnics? O també hi veuen la bellesa de la llum i l?espai alliberats sota el pes de l?acer i el formigó?  És d?això segon, que ens provoca emocions difícils d?explicar i que escapen als càlculs…